dimarts, 27 de setembre del 2011

Josep Maria de Sagarra, en el cinquantenari de la seva mort

Google




AIGUA-MARINA
 
Voldria, ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala,
i no mudar-me del lloc
platejat d’aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra,
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.
I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem,
i en la fusta de l’escàlem.
I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles,
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.
Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent,
i el teu amor, transparent
com una aigua-marina.
 

Josep Maria de Sagarra



2 comentaris:

Lluïsa ha dit...

Aquest any, per Sant Esteve, els del grup de teatre farem el Poema de Nadal. Ja hem començat a posar fil a l'agulla perquè serà una cosa una mica especial. ja t'ho explicaré tot dinant.

Misia ha dit...

Una bona tria, Lluïsa. Ja ens ho explicaràs! :)