El coll

Google

Si no s’ha marcit gens, si sempre invita

que hi juguin més els llavis i les dents,

si és fresca pell de pruna, si palpita

quan lluita amb els petons, si avui el tens

alt com abans, rient-se de l’edat,

¿per què me’l vols fer esclau de la vergonya?

El vell sóc jo, el trist, el rosegat,

jo sóc el que ja té gust de carronya.

Però el teu coll (l’enyoro amb la mirada)

Només pot tenir gust de joventut,

de dona que ha viscut enamorada

I ha regalat les coses que ha perdut.

No l’insultis amb sedes i fulards,

Si el teu setembre, amor, s’ha de dir març.

Pere Rovira

Contra la mort (2011)

21 de març, dia mundial de la poesia