dissabte, 5 de març del 2011

Refugi 307



Era una visita que tenia ganes de fer feia temps, però fins no fa gaire no vaig saber qui la gestionava. Finalment, dissabte passat la vaig poder fer.

Durant la Guerra Civil, a Barcelona es van arribar a construir 1.400 refugis antiaeris i alguns s’han recuperat i es poden visitar.

La particularitat d’aquest, el 307, és que és a peu pla, ja que es va fer a la mateixa muntanya de Montjuïc.

Les característiques de la volta catalana així com dels materials emprats els feien el lloc més segur per anar, així que se sentien les sirenes que avisaven de l’imminent bombardeig.

Entrar allà dintre i que t’expliquin amb quina normalitat van acabar assumint-hi les estades et fa pensar en la capacitat que tenim les persones d’adaptar-nos a les circumstàncies, siguin les que siguin.

Intentava imaginar-me què podien pensar, sentir, les persones quan hi anaven, però suposo que el neguit, la situació, el perill i l’esperit de supervivència els deuria deixar la ment en blanc, afortunadament.

Coses de la vida, al matí era en un refugi on se suposa que la gent s’hi sentia segura, dintre del neguit de la guerra, i aquella mateixa tarda jo vaig sentir la inseguretat en la meva ànima.