dissabte, 7 de maig del 2011

Lectura: "El tiempo mientras tanto"

La María José amb poc més de 30 anys, és en un centre de malalts terminals, amb un coma irreversible, com a conseqüència d’un accident de trànsit, i sense cap possibilitat de recuperació. L’hi queden pocs mesos de vida.

Al seu voltant, un pare, una mare, una amiga de tota la vida i una dona que la vetlla de nit.

El pare, el Paco, hi passa els matins al seu costat, la mare, la Pilar, hi passa les tardes i l’amiga, la Marga, algunes tardes. Les nits són de la Cleopatra, una cubana que, amb dues feines més, mira de guanyar diners per tenir una certa estabilitat i portar una filla que ha deixat al seu país.

A mesura que passen els dies, anem sabent perquè la mare sempre ha estat enfadada amb el món, com el pare s’hi va conformar de seguida i es va dedicar a estimar la María José amb bogeria. Com és que la María José, després d’estar tota la vida enamorada del Joaquín, el seu veí, després d’un any de casada se’n va separar. La gran amistat de la María José amb la Marga, des de nenes, i com ara la Pilar pot saber coses de la seva filla gràcies a ella. També sabrem la història de la Cleopatra, com és que va acabar tenint una filla d’un espanyol i amb quines condicions viu i treballa a Espanya.

Enmig de tots ells, apareix un xicot, el Goumba, un immigrant que ingressa al mateix hospital, amb tetraplegia, que parla només francès i que està completament sol al país.

És com si la María José, des del llit, sense ni moure’s, ni parlar, ni fer res de res els anés sacsejant a tots, d’un en un, cas per cas, i fes tornar la raó allà on hagués hagut d’estat sempre. Mica en mica, tots van reaccionant, acceptant la vida tal com és. Cap d’ells tindrà un canvi espectacular, però tots, per dir-ho d’alguna manera, començaran a viure amb una mica més de pau.