diumenge, 22 de maig de 2011

Viure

The cat boat, Edward Hopper (1922)



Fa temps que les coses no et van bé i que quan se te’n resol una se te n’espatlla una altra, però ja saps que hi ha persones a les que tot ens costa una mica més d’aconseguir que a les altres, però també has de saber que quan ens en sortim, la satisfacció també és una mica més gran.  

No tinc paraules per tot el que et passa, però ahir vaig trobar aquest text, que potser expressa tot el que m’agradaria que tinguessis present, sobretot en els moments més baixos.




No deixis que acabi el dia sense haver crescut una mica, sense haver gaudit d’instants de felicitat, sense que hagin augmentat els teus somnis.

No et deixis vèncer pel descoratjament. No permetis que ningú et negui el dret a expressar-te, que és gairebé un deure. No abandonis les ànsies de fer de la teva vida quelcom extraordinari.

No deixis de creure que les paraules i la poesia poden canviar el món. Passi el que passi, la nostra essència roman intacta. Som éssers plens de passió. La vida és desert i oasi. Ens fa caure, ens fereix, ens ensenya, ens converteix en protagonistes de la nostra pròpia història.

Encara que el vent bufi en contra, la poderosa obra continua: Tu pots aportar una estrofa. No deixis mai de somiar, perquè somiant l’home és lliure. No caiguis en el pitjor dels errors: el silenci. Molts viuen en un silenci esfereïdor. No et resignis. Fuig.

"Esgaripo pels sostres d’aquest món", diu el poeta. Valora la bellesa de les coses simples. Es pot fer poesia bella sobre petites coses, però no podem vogar en contra de nosaltres mateixos. Això transforma la vida en un infern. Gaudeix del pànic que et provoca tenir la vida per davant.

Viu-la intensament, sense mediocritat. Pensa que en tu resideix el futur i encara la tasca amb orgull i sense por. Aprèn dels qui puguin ensenyar-te. Les experiències dels qui ens van precedir, dels nostres "poetes morts", t’ajuden a caminar per la vida. La societat d’avui som nosaltres... els "poetes vius". No permetis que la vida se t’escapi sense que la visquis.


Walt Whitman (1819-1892) poeta nord-americà.