Un cop més, sota una lluna gairebé plena (segons l’experta, un 97%), ens vam tornar a trobar i ens ho vam tornar a passar bé junts. L’artífex de nou en Ferran, que aquest cop feia anys i ens havia convocat a la platja de la Nova Icària.
Vam posar-nos al dia de les vacances, de lectures, de “secrets de família” (bessones lesbianes), de futurs projectes d’un historiador que s’enceta tot just demà com a profe, de les múltiples ocupacions que tindrà la psicòloga, de que per fi les qüestions laborals de la talladora de dits amb màquina d’embotits finalment s’han resolt i per a bé, de que hi ha qui no sap quin número de peu calça i de qui el calça ben petit. Vam saber també qui té un ordinador d’Acer, qui gaudeix fent punt de creu, i de qui se’n va de congrés i només pensa en l’apunt que ha de penjar i de si hi serà a temps.
Fins i tot vam saber algunes intimitats d’altres amics d’en Ferran, trios, ninos i nines inflables!
Tot amanit per un Ferran com sempre encantador, simpàtic, atent i divertit.
Aquest esperit Berlinès, dona molt si!
6 comentaris:
:-)))))))) (i en podria posar més, però ja s'entén, oi? :)
Genial tot fins al moment d'acomiadar-nos al metro! Jo també m'ho vaig passar molt bé. Una festa original i divertida i la sensació de pertànyer a aquell grup, com si es tractés d'una família!
:) jo també
quee boniic :)
Junts som un grup molt especial :-)
alça aquí! com ens despullem! :-)
Ferran, núria, ullsverds, Lluïsa, kika,
que bé tot plegat!!!!
Petonarros!
Publica un comentari a l'entrada