Fa anys buscava pis i en vaig trobar un que s’adeia força amb el que necessitava i, sobretot, amb el que jo em podia permetre. Quan ja l’havia aparaulat, i només calia posar-nos d’acord en la data per a la signatura del contracte d’arres, el propietari em va dir que havia trobat una persona que li pagava més i que se’n desdeia.
En aquell moment em vaig voler morir: jo estava de lloguer, havia de deixar el meu pis en una data concreta i havia de tornar a començar a buscar pis, cosa gens fàcil perquè a més no disposava de massa diners i havia de trobar una cosa petita, que estigués mínimament bé i d’un preu que em pogués permetre. Tot plegat, gens fàcil!
Vaig anar a veure una amiga per desfogar-me, vaig entrar-li al despatx plorant, li ho vaig explicar i ella em va dir: –pensa que quan se’t tanca una porta se t’obre una finestra. Amb els anys, recordant aquell dia, em va confessar que la vaig agafar tan de sorpresa que no va saber què dir-me i que només se li va ocórrer això en aquell moment.
Aleshores no vaig donar cap valor a aquelles paraules, però amb el temps, i mirant enrere, vaig comprovar que aquella finestra se m’havia obert i de bat a bat: Vaig acabar en un pis molt millor que el que havia perdut i d’un preu molt correcte.
Això només és un exemple, però, al llarg de la meva vida, m’ha passat més vegades que coses que puntualment m'han contrariat o m'han fet mal, a la llarga s’han convertit en bones, positives, per les conseqüències que han tingut.
Fa uns mesos en parlava amb una persona i li posava algun exemple més de la meva experiència de vida i no ho veia com jo, jo insistia, però no ens vam posar d’acord.
Avui he pensat en aquella conversa, i en aquella persona, i he somrigut pensant que un cop més m’havia passat.
3 comentaris:
De debò, crec que aquesta és de les coses més certes que hi ha. Quan s'acaba una cosa, el que sigui, en comença una altra i enlloc, enlloc és escrit, que la que comença hagi de ser pitjor. Diferent segur, però no pitjor.
Celebro que el tema del pis fos (no podia ser d'una altra manera!) per anar a millor, Misia!
també penso que té tota la raó. i m'agradaria que aquesta resposta se'm quedés ben gravada per poder fer-la servir automàticament tan sovint com faci falta... és molt certa i molt adient... i és allò que cal dir quan no se sap què dir!
Ferran, kika,
El problema és que a vegades ens capfiquem més del compte i no veiem res més enllà del moment que estem vivint i ens preocupa, però si tinguéssim una mica de paciència i visió de futur tot seria molt més senzill.
Petons, guapus!
Publica un comentari a l'entrada