Google
- I de l’època a Destino què en recordes?
Si he de triar un detall, l’entrevista de Montserrat Roig a Josep Pla. Durant l’interviu la Montserrat li va comentar: “doncs miri, jo escric…” i en Pla va contestar: -”Senyoreta, amb aquestes cames que té, no cal que escrigui vostè! ” Ho va dir de debò! Li agradaven molt les cames de les noies!
- I la Montserrat com s’ho va prendre?
Fatal, fatal, deia: “Mira què m’ha dit, mira què m’ha dit!” Estava enrabiada.
- Tens fotos d’aquella entrevista?
El que tinc és una anècdota molt bona. Normalment sempre anàvem juntes a fer l’entrevista. Però en el cas de Pla em va dir: “No vol fotos”. Així que hi va anar amb l’editor de Destino, en Vergés, i jo no hi vaig anar. A la tornada la Montserrat em va dir: “Pilar, no hi ha fotos perquè a més no vol fotos. Ara, si tu vols anar al seu mas a Palafrugell i intentar a veure si es deixa fotografiar, prova-ho…” Hi vaig anar i en arribar la masovera em va preguntar: “Ai nena, que ens porta els llibres?” I jo: “Sí. sí els hi porto els llibres”, tot i que no sabia de quins llibres em parlava! -”El senyor Pla l’està esperant”. Vaig pujar a dalt, amb una faldilla curteta i en Pla em va demanar: -”Porta els llibres?” i jo “Sí, sí. Senyor Pla”. I és clar, vaig aprofitar per dir-li: “Sóc una admiradora seva, podria fer-li una foto?”. Com a bon pagès, quan li feien fotos es vestia de diumenge, però aquell dia anava amb la colilla, el “guardapolvo aquell que portava, la boina… Hi havia un balancí al costat de la finestra i li vaig demanar: “Pot seure aquí?”. Li vaig fer mitja dotzena de fotos. Al final vaig dir: “Vaig a buscar els llibres, que els tinc al cotxe, i ara torno” Però vaig agafar el cotxe i vaig marxar, perquè ja dic que no era veritat que jo fos la noia dels llibres !!! Ho he fet molt poques vegades això, una foto amb engany! Però en aquell cas, entre que la Montserrat estava tan enfada amb el que li havia dit i tal com era ell – que era un misogin!- vaig pensar: “Vinga va! … si pots fer la foto, l’enganxes, li fas la foto i fums el camp!”
Fragment d’una entrevista a la fotògrafa Pilar Aymerich
4 comentaris:
molt bo! boníssim! m'ha agradat molt aquest homenatge!
curtet, i molt original i interessant. ben trobat!
La vaig conèixer molt poquet, havia llegit articles seus al diari però cao llibre. Aquests dies, els blocaires homenatjadors heu aconseguit que m'entrin unes ganes grans de descobrir-la!
I deu ser aquella fotografia en blanc i negre de Pla amb boina que tots coneixem... Quina anècdota tan bona!
kika,
Gràcies!
Ferran,
Jo no l'he rellegida, però gosaria dir que segueix valent la pena.
vpamies,
Suposo que sí, que és aquesta la foto.
Em va semblar molt significativa de la Roig aquesta anècdota... Celebro que t'hagi agradat.
Publica un comentari a l'entrada