dilluns, 14 de novembre del 2011

Desbloqueig




A la fi, aquell bloqueig s’ha trencat. Aquell bloqueig d’una tarda d’abril, una tarda per oblidar. I potser altres tardes i altres matins i altres nits, potser tot un any per oblidar...



4 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

La llum al final del túnel, la Lluna entre foscos núvols... Celebro el desbloqueig, Mísia.

Joan ha dit...

Superar-ho sempre és positiu, però l'oblit és mal negoci. Del mal temps cal aprendren l'ús del paraigües, si pot ser, per no fer-lo servir mai més.

kika ha dit...

felicitats, misia! quan passa això s'ha de celebrar. és com quan, segons diu la montserrat roig, morim i renaixem de nou i com a nous!

Misia ha dit...

Ferran,
A vegades no te n'adones que n'estàs de bloquejat fins que alguna cosa passa que sents com una trencadissa per dins, positiva, per sort!


Joan,
Efectivament, oblidar no és bo, era una recurs o una manera de dir, que m'ho hagués pogut estalviar segurament... :)


kika,
Això mateix, un nou renaixement. Saps, ja n'he perdut el compte de quants en porto.. hehehe

Petons a tots tres!