El fin es mi principio

Me n’havien parlat molt bé, m’havien fet venir ganes de veure-la i ahir hi vaig poder anar.

La història és senzilla: un home amb una vida molt plena –Tiziano Terzani, periodista, escriptor i assagista–, veient que s’acosta la fi dels seus dies, demana el seu fill que el vagi a veure a la casa que tenen a Orsigna (Toscana). Vol explicar-li coses de la seva vida com a corresponsal de premsa en el sud-est asiàtic, els canvis polítics i socials dels que ha estat testimoni, i la transformació espiritual que ha experimentat els darrers anys, arran de la seva malaltia. Però sobretot, el més important per ell és transmetre el seu fill com està encarant la mort, la darrera etapa que li queda per viure.

La pel•lícula és una gran i llarga conversa entre pare i fill, que permet que anem sabent la seva vida, els seus ideals, les seves decepcions, els seus triomfs i sobretot la seva evolució com a ésser humà. També, com a pare, pretén traspassar-li el que considera fonamental a la vida:

Lo fundamental es la posibilidad de ser lo que uno quiera y eso es algo factible. Vivir una vida propia, una vida que sólo tú determines, una vida en la que te reconozcas. No soy una excepción, solo hace falta armarse de valor.

Fruït d’aquestes converses, se’n va editar un llibre, del mateix títol, –d’un gran èxit, sobretot a Itàlia– i posteriorment se n’ha fet la pel•lícula.

La interpretació és molt bona, la de tots, però cal destacar la del protagonista, Bruno Ganz, és extraordinàriament bona. Hi ha estones que no sembla una pel•lícula sinó un documental, els personatges semblen una família de veritat vivint uns moments difícils, però en pau, una pau que sembla ser que Tiziano Terzani va saber transmetre’ls-hi.

La pel•lícula està rodada a la casa real del periodista i potser això també la fa més semblant a un documental. A destacar, el paisatge: magnífic. La Tostana és una zona molt bonica, però molt “endreçada” que en dic jo. Orsigna, però, és al cim d’una vall i el paisatge és més feréstec, d’una bellesa molt més natural.

Una pel•lícula molt recomanable i de les que et van fent pensar hores després.