dilluns, 8 d’agost de 2011

Sentit comú




s. XIX dC

La història de la filosofia catalana contemporània arrenca del concepte escocès del sentit comú, que en català esdevindrà el ‘seny’. Llorens i Barba serà l’introductor d’aquest concepte, que prendrà forma definitiva en Eugeni d’Ors i que, posteriorment, donarà lloc a l’Escola de Barcelona.



Fa anys, parlant amb una companya de feina, em deia que ella no havia fet mai de secretària, però que, quan l’hi van proposar de fer-ne per primera vegada, va pensar que el millor era aplicar el sentit comú i que això no li havia fallat mai. Val a dir que és una molt bona secretària.

Aquest matí m’ha vingut al cap això del sentit comú, quan sentia que hi havia hagut 3 banyistes morts a Coma-ruga aquest cap de setmana i que s’havia convocat una reunió urgent. I jo em demano, si la gent es banya on no ho ha de fer o quan hi ha banderes de perill o de prohibició, cal cap reunió? Més aviat penso que el que cal és que la gent faci el que s’ha de fer.

Les advertències hi són per alguna cosa, no deu ser caprici de ningú, i si la gent no en fa cas, poc s’hi podrà fer. Necessitem un policia cadascun de nosaltres que ens vagi dient què podem fer i què no? Una mica més de sentit comú no ens faria cap nosa a tots plegats.