divendres, 23 de setembre del 2011

La barberia

Google



Des de sempre que era allà, al carrer de la Llibreteria, de color verd, verd pàlid més exactament, tota la vida l’havia vista. Molt antiga, tant, que gosaria dir que estava igual que quan la van obrir. Tenia una rètol que deia prohibit fer fotos, suposo que perquè tothom n’hi feia i se’n deurien cansar. De tant en tant hi veies algun senyor assegut a dintre i el barber fent la seva feina.

Tinc un amic, que no és barceloní, però que hi havia viscut fa anys, que un dia parlant em va dir que era on anava a tallar-s’hi els cabells i des d’aleshores que sempre me la mirava amb més cura i inevitablement me'l feia venir al cap.

Sempre pensava que un dia demanaria a l’amo que em deixés fer una foto, per penjar-la aquí i dedicar-li un apunt a aquest amic, pensant que li faria gràcia. Però he fet tard. Jo que sóc tan impulsiva, aquí no en vaig ser gens i ara ja no hi ha solució.

Aquest estiu, quan vaig tornar de vacances, la meva sorpresa va ser veure que l’estaven tirant a terra, tot mig trencat i un parell d’homes picant parets, enrunant-la.

Al cap de molt pocs dies, ja l’estaven muntant i ara és l’enèsima botiga de souvenirs de paquis que hi ha al barri, de fet al mateix tros de carrer n’hi un parell més i una mica més avall encara dues més. D’aquelles que tant hi ha samarretes del Barça, no oficials, com sabatetes de taló de flamenca per nenes, com barrets mexicans, com trencadissos d’en Gaudí.

Vull pensar que l’Ajuntament no hi va ser a temps a aturar-ho, però que hi posarà remei, perquè si no, és molt trist com està esdevenint el comerç d’aquell barri.