divendres, 23 de setembre del 2011

Tardor

Google




Quan era una nena, la tardor sempre començava el 21 de setembre, però des de fa anys que comença abans o després, has d’estar pendent de les notícies i de la gent del temps per saber-ho. Enguany diuen que és avui quan comença.

Tot és saber que arriba que ja començo a estar incòmode, la sensació de perdre el sol, l’escalforeta, les tardes llargues i les nits curtes, em fa sentir en fals, com fora de lloc.

Reconec que és una de les èpoques més maques de l’any visualment parlant, el ventall de colors que ofereix la natura és únic i indescriptible, però a mi em supera pensar que em llevaré notant la primera fresca del dia, que al vespre, a casa, m’hauré de posar mitjons i jaqueta, per molta calefacció que tingui, i que plegaré que ja serà fosc, com si ja no quedés dia, per més que encara en restin unes quantes hores.

No m’ha agradat mai ni m’agrada la tardor, perquè és on s’acaba el bo i comença el dolent: el fred. I és que el fred, i més el d’aquí, tan humit, no m’agrada gens.

Com cada any, però, l’hauré de passar de la millor manera possible per fer-m’ho més fàcil, tot esperant la primavera i l’estimat estiu que afortunadament tornarà a venir.

2 comentaris:

nur ha dit...

No hi podria estar més d'acord, Misia. Subscric cadascuna de les teves paraules: això sí, el cert és que cada any miro d'afrontar la tardor d'una manera positiva i això fa que no em resulti tan depriment com anys enrere. La màgia dels colors de la vegetació i les sortides sovintejades per retratar aquests colors... hi ajuden :)

Misia ha dit...

És que és com una gran contradicció, oi, nur? :)